martes, 26 de julio de 2011

Memòria

La memòria és identitat. Ets el que has fet; el que has fet és en la teva memòria; el que recordes defineix qui ets; quan oblides la teva vida deixes de ser, fins i tot abans de la teva mort.
Julian Barnes, novel·lista anglès (1946)

*Pres del Rodamots

Each Other


What do we live for, if it is not to make life less difficult to each other? 
George Eliot (Mary Ann Evans), novelist (1819-1880) 

Taken from Wordsmith.org



lunes, 25 de julio de 2011

Bona i Mala Gent



La nostra generació haurà de penedir-se no tant de les odioses paraules i accions de la gent dolenta com del clamorós silenci de la bona gent.Martin Luther King, capdavanter de l'alliberament pacífic dels negres als Estats Units (1929-1968)


*Pres del Rodamots.



martes, 19 de julio de 2011

Traffics in feelings


“Whether he is an artist or not, the photographer is a joyous sensualist, for the simple reason that the eye traffics in feelings, not in thoughts.”
 Walker Evans quotes (American Photographer. 1903-1975)


sábado, 16 de julio de 2011

Amor, Homes i Dolors


El dolor és inevitable. El patiment és opcional.
Haruki Murakami, escriptor japonès (1949)

Les coses s'han de fer tan senzilles com es pugui, però no més.
Albert Einstein, físic alemany (1879-1955)


L'home és l'únic animal que menja sense tenir gana, beu sense tenir set i parla sense tenir res a dir.
Mark Twain, escriptor nord-americà (1835-1910)

Fujo de les metàfores: només als escriptors dolents els fan feliços.
Augusto Monterroso, escriptor guatemalenc (1921-2003)
  
Que l'amor és tot el que hi ha, és tot el que sabem de l'amor.
Emily Dickinson, poeta nord-americana (1830-1886)

*Preses dels Rodamots 

Versos


Els versos no són, com la gent es pensa, sentiments (se'n tenen prou, de jove)  —són experiències.
Rainer Maria Rilke, poeta txec en llengua alemanya (1875-1926)

*Del correu rodamots.com 

 

jueves, 7 de julio de 2011


La esperanza es un fantástico desayuno pero una malísima cena.

Aleksandar Djordjevic

domingo, 3 de julio de 2011

Huídas, Créditos, Deseos y Humanos

Don Quijote soy, y mi profesión la de andante caballería. Son mis leyes, el deshacer entuertos, prodigar el bien y evitar el mal. Huyo de la vida regalada, de la ambición y la hipocresía, y busco para mi propia gloria la senda más angosta y difícil. ¿Es eso, de tonto y mentecato?


No seas, ni siempre riguroso, ni siempre blando.


De gente bien nacida es agradecer los beneficios que recibe.


Cada uno es artífice de su propia ventura.


Confía en el tiempo, que suele dar dulces salidas a muchas amargas dificultades.


El valor reside en el término medio entre la cobardía y la temeridad.


¿Qué locura o qué desatino me lleva a contar las ajenas faltas, teniendo tanto que decir de las mías?


La alabanza propia envilece.


Un buen arrepentimiento es la mejor medicina que tienen las enfermedades del alma.


En la lengua consisten los mayores daños de la vida humana.


No huye el que se retira.


No desees y serás el hombre más rico del mundo.


Dad crédito a las obras y no a las palabras.


Me moriré de viejo y no acabaré de comprender al animal bípedo que llaman hombre, cada individuo es una variedad de su especie.


Parece, Sancho, que no hay refrán que no sea verdadero, porque todos son sentencias sacadas de la misma experiencia, madre de todas las ciencias.
Miguel de Cervantes Saavedra. Don Quijote.


*Enviado con la inconmensurable imaginación y buen humor de Chavito.